una cançó més, i que no ens en falten

despertar jo no vinc de cap silenci però sé molt bé què és lamentar que la meua llengua siga un patrimoni menyspreat pel poder polític que ens denega el dret a viure en pau jo he nascut en democràcia però sé molt bé què és protestar contra la censura contra el genocidi cultural contra els privilegis de la nova classe dominant TORNADA però no em quedaré mai de braços creuats: lluitaré per trencar les cadenes de nou és possible somiar amb un món diferent només cal intentar caminar sense por jo no vinc de cap silenci però sé molt bé què és condemnar l’actitud racista d’un govern que tracta els immigrants com si foren mobles com peons en un tauler d’escacs jo he nascut en democràcia però sé molt bé què és exclamar contra la injustícia d’una guerra absurda i il·legal contra la mentida contra qui evadeix la veritat TORNADA Música i lletra: Pau Alabajos

... de reincidències: Georges

DANS MON HAMAC

Le soleil s’est posé là-haut
léger comme u matin de pâques
moi je suis couché sur le dos
dans mon hamac

ça dure depuis des années
c’est dans mon signe du Zodiaque
peut-être même que je suis né
dans mon hamac.

Parfois je voudrais travailler
mais y’a a flemme qui contr’attaque
en me glissant un oreiller
dans mon hamac.

D’ailleurs à voir les autres faire
je sens bien que ça les détraque
moi j’ai une santé de fer
dans mon hamac.

Je n’ai pas froid, je n’ai pas chaud
je n’ai pas faim, je n’ai pas soif
le vent tendrement me décoiffe
et vient me caresser la peau.

L’argent faut pourtant le trouver
mais j’ai plus d’un tour dans mon sac
je m’fais payer pour le brevet
de mon hamac

C’est un hamac étudié pour
suspendu comme une cadillac
Presque une maison, un nid d’amour
que mon hamac.

Aussi lorsqu’il y a dans l’air
un doux parfum aphodisiaque
on peut voir les feuilles à l’envers
dans mon hamac.

Mais s’il y a de la place pour un
quand on est deux, ça change et crac
totu compte fait on est aussi bien
sur l’herbe

... de reincidències

NADIE ESTÁ SOLO

En este mismo instante
hay un hombre que sufre
un hombre torturado
tan sólo por amar
la libertad.

Ignoro
dónde vive qué lengua
habla de qué color
tiene la piel cómo
se llama pero
en este mismo instante
cuando tus ojos leen
mi pequeño poema
ese hombre existe grita
se puede oír su llanto
de animal acosado
mientras muerde sus labios
para no denunciar
a los amigos. ¿Oyes?

Un hombre solo
grita maniatado existe
en algún sitio.
¿He dicho solo?

¿No sientes, como yo,
el dolor de su cuerpo
repetido en el tuyo?
¿No te mana la sangre
bajo los golpes ciegos?

Nadie está solo. Ahora,
en este mismo instante
también a ti y a mí
nos tienen maniatados.


JOSÉ AGUSTÍN GOYTISOLO

L'home, mesura de totes les coses

... del mestre: Joan Fuster, un riberenc il·lustre i "morit" (mort, en paraules de Berta).

Només a força de "deshumanitzar" l'home, la societat serà "perfecta": només a força de sotmetre'l, de deformar-lo, de reduir-lo a zero.